Braveheart

http://www.wikio.es


Miquel López.

Qui no ha vist mai aquesta pel·lícula? Per mi és una de les mes bones de la historia.
Braveheart és una pel·lícula guanyadora de cinc Premis de la Acadèmia, incloent l’Oscar a la Millor pel·lícula, estrenada en 1995. Es una pel·lícula èpica basada en la vida de William Wallace, un heroi nacional escocès.
William Wallace, és un rebel escocès, que lidera una revolta popular contra el rei Eduard I d’Anglaterra anomenat "Longshanks", que vol aconseguir per ell la corona d’Escòcia y annexar-ne el país, aprofitant que l’últim rei no va tenir hereus.
De petit Wallace va perdre al seu pare i al seu germà a mans dels anglesos, i altres molts han estat assassinats des de llavors. El jove William va viure amb el seu tiet Argyle, i el porta al estranger per que tingui una bona formació. Anys després torna a Escòcia amb la intenció de viure en pau. Però no pot ser. Longshanks endureix la seva opressió al restablir el Ius primae noctis (el dret a pernada).

Quan la seva estimada Murron McGlannough, amb la que s’havia casat en secret, és assassinada pel Sheriff de Lanark (perque Wallace va impedir que els anglesos la violessin), la seva determinació de lluitar a mort per alliberar a Escòcia dels anglesos ja no te marxa enrere.

El seu valor, carisma i intel·ligència fa que les seves files s’emplenin de voluntaris, com els membres del seu clan, el seu amic de la infància Hamish Campbell i el carismàtic irlandès Esteve el Boig portant als escocesos a infligir als anglesos una humiliant derrota en Stirling.

Després de la victòria, Wallace es anomenat "Guardià de Escòcia" pels nobles, però es conscient del oportunisme i la desunió d’aquets, als que Longshanks ha comprat. El dubitatiu Robert Bruce, hereu al tron de Escòcia, es debat entre els consells del seu pare leprós, de pactar amb Anglaterra i el seu desig de seguir els passos de Wallace.

Conscient de que l’enemic tornarà, envaeix el nord d’Anglaterra i conquista York. Però William troba una inesperada aliada en l’esposa del efeminat príncep de Gales, la princesa Isabel de Franca a qui el tira havia enviat a negociar per guanyar temps, però ella es posa de la seva part i tots dos tenen un intens romans.

La reacció anglesa no es fa esperar. L’exércit de Wallace es derrotat en Falkirk degut a la traïció dels nobles,que son subornats. Wallace escapa a dures penes ferit. Robert Bruce havia acceptat de mala gana posar -se del cantó de Longshanks, però després de la batalla recorre el campo ple de cadàvers, i amb gran remordiment, es promet no tornar a equivocar-se de banda.


Wallace i els seus reorganitzen la resistència. Els nobles que el traicionen en Falkirk moren per la seva ma. Wallace ja s’ha convertit en un mite i és més perillós que mai pels anglesos. Però ell sap que sense l’ajuda de la noblesa, no hi ha res a fer. Per això s’arrisca a reunir-se amb ells a Edinburgo, a petició d’en Bruce (qui realment desitja posar-se del seu cantó). Però els demes nobles tenen altres plans i Wallace és capturat pels anglesos, per desesperació del jove Bruce, qui culpa del engany al seu pare moribund.

Wallace és portat a Londres, condemnat per traïció, brutalment torturat i decapitat després de cridar ¡¡LLIBERTAT!!. Però el seu sacrifici no ha estat en va. Eduard I d’Anglaterra mort i el succeeix el dèbil i efeminat Eduard II. Robert Bruce és rei d’Escòcia, però ha de rendir vassallatge al monarca anglès.

En contes de fer-ho, Bruce decideix lluitar i arenga als seus soldats dient "heu sagnat amb Wallace, sagneu ara amb mi". Guanya la Batalla de Bannockburn (1314) a un exèrcit anglès superior en número.

Escocia ja és lliure.