Mar Boy.
Al darrer septembre va arribar als cinemes The Last Kiss, un remake d'una pel.lícula italiana feta fa 6 anys i estrenada aquí al 2004, El Último Beso, de Gabriele Muccino a qui molts coneixereu per ser el director de En Busca de la Felicidad. Realment aquesta pellícula (la del 2001, no el remake) em va impactar molt i em va fer rallar amb segons quins temes durant un bon temps.
La història tracta de quatre amics arribant a l'edat crítica dels 30 i de les seves relacions respectives amb el sexe oposat.
Tenim el nostre prota, que desprès de 3 anys de relació amb la seva novia descobreix que està embarassada i les campanes de boda comencen a resonarli a les oïdes. La relació entra en crisi quan coneix a una joveneta estudiant d'institut que es pilla per ell (la carn és la carn). Els altres representen les diferents fases de l'home en tota relació: el tipic "xuloputes" que mai es compromet, el casat agobiat i l'enamorat obsessiu que no oblida a la seva ex i no deixa de rallarla.
El ritme de la pel.lícula no baixa en cap moment, és trepidant de principi a fi i per moments sembla que un estigui veient un film d'acció pero sense acció. És mès, m'atreviria a dir que ja els hi agradaria a moltes pelis d'acció tenir el ritme que té El Último Beso. Muccino no ens dona respir i, lo bo de la qüestió, és que manté un nivell durant les seves dues hores de durada, cosa que en la comèdia actual es pràcticament un miracle.
Crec que on realment l'encerta és en l'enorme identificació que l'espectador pateix amb qualsevol dels personatges centrals o secundaris. Qualsevol persona que hagi estat enamorada trobarà el seu alter ego en aquesta pel.lícula. Él Último Beso pot ser la història de la vida de molts de nosaltres. Muccino es corona apropant al públic la història, logrant que aquest s'emocioni fàcilment sense cap tipus d'artifici "sensibleru", cosa bastant difícil pels temps que corren.
Per suposat, també ajuden uns actors extraordinaris, ja siguin joves (en els que es centra quasi tota la peli) o mès iaius, que també aporten meravellosament el seu granet de sorra al assumpte, perquè evidentment la peli també parla de l'amor en la fase de maduresa, i és que el film no es deixa absolutament res de res.Il ul
Probablement l'únic aspecte una mica mès fluix és la història entre el prota i la jove estudiant davant la qual qualsevol home cauria als seus peus. Està una mica forçada no per part d'ell, sino d'ella. Podrien haver matitzat una mica mès... Tot i aixi això no impideix que ens trobem davant una pel.lícula plena de vida, alegria, bon humor i pinzellades de drama ben insertades. Tota una delicia que a més culmina en un final molt maco i que ve a mostrar lo cíclic de la vida, sobretot quan es tracta de temes amorosos.
Al darrer septembre va arribar als cinemes The Last Kiss, un remake d'una pel.lícula italiana feta fa 6 anys i estrenada aquí al 2004, El Último Beso, de Gabriele Muccino a qui molts coneixereu per ser el director de En Busca de la Felicidad. Realment aquesta pellícula (la del 2001, no el remake) em va impactar molt i em va fer rallar amb segons quins temes durant un bon temps.
La història tracta de quatre amics arribant a l'edat crítica dels 30 i de les seves relacions respectives amb el sexe oposat.
Tenim el nostre prota, que desprès de 3 anys de relació amb la seva novia descobreix que està embarassada i les campanes de boda comencen a resonarli a les oïdes. La relació entra en crisi quan coneix a una joveneta estudiant d'institut que es pilla per ell (la carn és la carn). Els altres representen les diferents fases de l'home en tota relació: el tipic "xuloputes" que mai es compromet, el casat agobiat i l'enamorat obsessiu que no oblida a la seva ex i no deixa de rallarla.
El ritme de la pel.lícula no baixa en cap moment, és trepidant de principi a fi i per moments sembla que un estigui veient un film d'acció pero sense acció. És mès, m'atreviria a dir que ja els hi agradaria a moltes pelis d'acció tenir el ritme que té El Último Beso. Muccino no ens dona respir i, lo bo de la qüestió, és que manté un nivell durant les seves dues hores de durada, cosa que en la comèdia actual es pràcticament un miracle.
Crec que on realment l'encerta és en l'enorme identificació que l'espectador pateix amb qualsevol dels personatges centrals o secundaris. Qualsevol persona que hagi estat enamorada trobarà el seu alter ego en aquesta pel.lícula. Él Último Beso pot ser la història de la vida de molts de nosaltres. Muccino es corona apropant al públic la història, logrant que aquest s'emocioni fàcilment sense cap tipus d'artifici "sensibleru", cosa bastant difícil pels temps que corren.
Per suposat, també ajuden uns actors extraordinaris, ja siguin joves (en els que es centra quasi tota la peli) o mès iaius, que també aporten meravellosament el seu granet de sorra al assumpte, perquè evidentment la peli també parla de l'amor en la fase de maduresa, i és que el film no es deixa absolutament res de res.Il ul
Probablement l'únic aspecte una mica mès fluix és la història entre el prota i la jove estudiant davant la qual qualsevol home cauria als seus peus. Està una mica forçada no per part d'ell, sino d'ella. Podrien haver matitzat una mica mès... Tot i aixi això no impideix que ens trobem davant una pel.lícula plena de vida, alegria, bon humor i pinzellades de drama ben insertades. Tota una delicia que a més culmina en un final molt maco i que ve a mostrar lo cíclic de la vida, sobretot quan es tracta de temes amorosos.
