Mar Boy.
La pel.lícula que avui comentaré és Boogie Nights de Paul Thomas Anderson, del qual soc una fan total i absoluta ja que totes les pelis que ha fet m'han tocat la fibra. Justament després d'aquest film va fer Magnolia, una altra joia de la que espero poder fer la pròxima crítica
Boogie Nights va ser bastant famosa pel tema que tracta: Ens trobem a l'any 1977 i en Jack Horner, un director de pel.lícules pornogràfiques, es troba a una de les discoteques més "ins" del moment. És allà on coneix a un noi que treballa recollint gots de nom Eddie Adams (Mark Wahlberg) i a qui proposa (desprès de veure que es mig prostitueix amb clients al backstage de la disco) ser un dels actors de la seva productora
L'Eddie, que agafa com a non artístic Dirk Diggler, marxa de casa dels seus pares, amb els quals no té una bona relació, per anarse'n a la mansió de'n Jack, on hi troba una autèntica "família porno" on tot és luxe, festes, drogues... adicció.
Degut als seus "grans dots" (o hauria de dir-ho en singular?) en Dirk es converteix en tota una estrella del cine del seu gènere i, amb els anys i els premis, comencen a pujarli els fums. També la seva adicció a la coca l'impedeix "donar l'alçada" als moments de rodatge i la seva relació amb la familia porno se'n va a fer punyetas. És aqui quan un Dirk atrapat per la situació desesperada opta per prostituirse i traficar amb drogues, cosa que el portarà a la seva decadència.
La peli va cridar bastant l'atenció pel seu aspecte morbós de la trama, però molt mès enllà d'això, aquesta no parla tant de la indústria pornogràfica i lo divertida i heavy que pot ser darrera les càmeres, sino de la degradació humana i dels punts als que pot arribar una persona desesperada per alguna cosa.
Des del principi, amb un impecable i extens pla-seqüència (no hi ha tall d'escena), Anderson fa una advertència de que es regalarà amb una refinada tècnica cinematogràfica fent fins i tot algunes referències al cinema de Martin Scorsese. Hi ha molts moviments de càmera i talls d'edició realment diferents al que un està acostumat a veure.
La direcció d'art és realment fidel a l'època dels 70's: el vestuari, els pentinats, el maquillatge, la música...
Els papers de Julianne Moore (que fa de "mare ardent") Jack (el director), i Mark Wahlberg (el Dirk), estan basats en personatges reals.
Boogie Nights és més un tipus de pel.lícula coral i crec que va servir al director com a exercici per fer Magnolia, una de les pel.lícules corals mès premiades dels últims anys.
Són moltes les teories que es diuen sobre a qui pertanyen els 32 cm. que es veuen al final de la pel.lícula: Que si Wahlberg, que si el Nacho Vidal... Burt Reynolds (com un cop va dir Anderson en broma)... xD Lo cert és que era una pròtesi de goma molt ben aconseguida.
Crec que és una pel.lícula que, tot i ser de culte per molta gent, no té per què encantar a tots però si fer pasar unes dos horetes i mitja bastant ràpides.
Recomanable per un diumenge a casa o si et mola el rollo drogues, festa i 70's/80's amb uns quants bons actors fent papers en els que mai imaginarieu.
La pel.lícula que avui comentaré és Boogie Nights de Paul Thomas Anderson, del qual soc una fan total i absoluta ja que totes les pelis que ha fet m'han tocat la fibra. Justament després d'aquest film va fer Magnolia, una altra joia de la que espero poder fer la pròxima crítica
Boogie Nights va ser bastant famosa pel tema que tracta: Ens trobem a l'any 1977 i en Jack Horner, un director de pel.lícules pornogràfiques, es troba a una de les discoteques més "ins" del moment. És allà on coneix a un noi que treballa recollint gots de nom Eddie Adams (Mark Wahlberg) i a qui proposa (desprès de veure que es mig prostitueix amb clients al backstage de la disco) ser un dels actors de la seva productora
L'Eddie, que agafa com a non artístic Dirk Diggler, marxa de casa dels seus pares, amb els quals no té una bona relació, per anarse'n a la mansió de'n Jack, on hi troba una autèntica "família porno" on tot és luxe, festes, drogues... adicció.
Degut als seus "grans dots" (o hauria de dir-ho en singular?) en Dirk es converteix en tota una estrella del cine del seu gènere i, amb els anys i els premis, comencen a pujarli els fums. També la seva adicció a la coca l'impedeix "donar l'alçada" als moments de rodatge i la seva relació amb la familia porno se'n va a fer punyetas. És aqui quan un Dirk atrapat per la situació desesperada opta per prostituirse i traficar amb drogues, cosa que el portarà a la seva decadència.
La peli va cridar bastant l'atenció pel seu aspecte morbós de la trama, però molt mès enllà d'això, aquesta no parla tant de la indústria pornogràfica i lo divertida i heavy que pot ser darrera les càmeres, sino de la degradació humana i dels punts als que pot arribar una persona desesperada per alguna cosa.
Des del principi, amb un impecable i extens pla-seqüència (no hi ha tall d'escena), Anderson fa una advertència de que es regalarà amb una refinada tècnica cinematogràfica fent fins i tot algunes referències al cinema de Martin Scorsese. Hi ha molts moviments de càmera i talls d'edició realment diferents al que un està acostumat a veure.
La direcció d'art és realment fidel a l'època dels 70's: el vestuari, els pentinats, el maquillatge, la música...
Els papers de Julianne Moore (que fa de "mare ardent") Jack (el director), i Mark Wahlberg (el Dirk), estan basats en personatges reals.
Boogie Nights és més un tipus de pel.lícula coral i crec que va servir al director com a exercici per fer Magnolia, una de les pel.lícules corals mès premiades dels últims anys.
Són moltes les teories que es diuen sobre a qui pertanyen els 32 cm. que es veuen al final de la pel.lícula: Que si Wahlberg, que si el Nacho Vidal... Burt Reynolds (com un cop va dir Anderson en broma)... xD Lo cert és que era una pròtesi de goma molt ben aconseguida.
Crec que és una pel.lícula que, tot i ser de culte per molta gent, no té per què encantar a tots però si fer pasar unes dos horetes i mitja bastant ràpides.
Recomanable per un diumenge a casa o si et mola el rollo drogues, festa i 70's/80's amb uns quants bons actors fent papers en els que mai imaginarieu.
Aqui us deixo el trailer de la pel.lícula en qüestió.
I aquí un fragment d´aquesta obra de Paul Thomas
