Mar Boy.
Vaig coneixer Paul Thomas Anderson farà deu anyets quan vaig veure Boogie Nights, una sorprenent pel.lícula on es mostrava l'auge i la decadència del cinema porno als anys 70, amb actors com Juliane Moore, Mark Wahlberg o Burt Reynolds i uns moviments de càmera que, fòra de resultar artificiosos, permetíen percebre la particular professionalitat del seu director. Amb Magnolia, Thomas Anderson planteja un discurs on tracta de posar al descobert els conflictes d'individus que són víctimes del mon de l'espectacle. La principal aportació en aquesta ocasió és la de proposar l'atzar com a fenòmen capaç de desencadenar relacions i aconteixements dramàticament relacionats. Per a aixó recurreix a un conjunt de personatges interrelacionats que protagonitzen escenes perfectament conexionades que s'alternen de manera molt cuidada, arribant al seu punt clau en la cançó que interpreten conjuntament. És inevitable, amb aquest plantejament, establir un paral.lelisme entre aquesta pel.lícula i Vidas cruzadas, de Robert Altman, tot i que en realitat tan sols es limita al caràcter coral de totes dues. Ja a l'impactant pròleg de la peli es realitza una declaració de principis en la què es relaten tres divertides y relacionades històries a mode de documental, en les què es presenta a tres condemnats a mort, un submarinista víctima d'un hidroavió i un jove suïcida que en realitat ha estat assassinat involuntàriament per la seva mare. Les diferents parts en què es divideix la peli són introduïdes per parts meteorològics que pronostiquen el clima dramàtic de les mateixes. Tot és preveible menys el sorprenent final impossible de pronosticar i on es verifica la tesi mantinguda pel director respecte la forma en què l'atzar pot condicionar l'existència.
Els personatges que desfilen per la pel.lícula són objecte de les mès variades relacions. A més de les que es produeixen entre ells miateixos, s'han de mencionar les que es desprenen de condició. Els paral.lelismes\n entre l'avi agonitzant (presentat en un pla que recorda al 2001 de Kubrick) i el presentador de televisió aqueixat d'una enfermetat mortal són evidents. Així com el que presenta al nen prodigi guanyador d'un concurs de televisió o l'atormentat home que al seu moment tambié va aconseguir triunfar en el mateix espai televisiu. I, com no, el que té lloc entre el personatge gens agraït de Tom Cruise i la filla del presentador de televisió; el d'una estupenda Julianne Moore i l'esposa del mencionat presentador o el del infermer i l'agent de policia com elements benefactors que catalizen la dramàtica situació.
Els personatges que desfilen per la pel.lícula són objecte de les mès variades relacions. A més de les que es produeixen entre ells miateixos, s'han de mencionar les que es desprenen de condició. Els paral.lelismes\n entre l'avi agonitzant (presentat en un pla que recorda al 2001 de Kubrick) i el presentador de televisió aqueixat d'una enfermetat mortal són evidents. Així com el que presenta al nen prodigi guanyador d'un concurs de televisió o l'atormentat home que al seu moment tambié va aconseguir triunfar en el mateix espai televisiu. I, com no, el que té lloc entre el personatge gens agraït de Tom Cruise i la filla del presentador de televisió; el d'una estupenda Julianne Moore i l'esposa del mencionat presentador o el del infermer i l'agent de policia com elements benefactors que catalizen la dramàtica situació.
Magnolia, pel.lícula molt més autèntica i arriscada que American beauty, confirma que Thomas Anderson és un dels directors més interessants del cinema norteamericà actual.
Els personatges que desfilen per la pel.lícula són objecte de les mès variades relacions. A més de les que es produeixen entre ells miateixos, s'han de mencionar les que es desprenen de condició. Els paral.lelismes entre l'avi agonitzant (presentat en un pla que recorda al 2001 de Kubrick) i el presentador de televisió aqueixat d'una enfermetat mortal són evidents. Així com el que presenta al nen prodigi guanyador d'un concurs de televisió o l'atormentat home que al seu moment tambié va aconseguir triunfar en el mateix espai televisiu. I, com no, el que té lloc entre el personatge gens agraït de Tom Cruise i la filla del presentador de televisió; el d'una estupenda Julianne Moore i l'esposa del mencionat presentador o el del infermer i l'agent de policia com elements benefactors que catalizen la dramàtica situació. Magnolia, pel.lícula molt més autèntica i arriscada que American beauty, confirma que Thomas Anderson és un dels directors més interessants del cinema norteamericà actual.
Els personatges que desfilen per la pel.lícula són objecte de les mès variades relacions. A més de les que es produeixen entre ells miateixos, s'han de mencionar les que es desprenen de condició. Els paral.lelismes entre l'avi agonitzant (presentat en un pla que recorda al 2001 de Kubrick) i el presentador de televisió aqueixat d'una enfermetat mortal són evidents. Així com el que presenta al nen prodigi guanyador d'un concurs de televisió o l'atormentat home que al seu moment tambié va aconseguir triunfar en el mateix espai televisiu. I, com no, el que té lloc entre el personatge gens agraït de Tom Cruise i la filla del presentador de televisió; el d'una estupenda Julianne Moore i l'esposa del mencionat presentador o el del infermer i l'agent de policia com elements benefactors que catalizen la dramàtica situació. Magnolia, pel.lícula molt més autèntica i arriscada que American beauty, confirma que Thomas Anderson és un dels directors més interessants del cinema norteamericà actual.
